Bones! 

Em dic Hernán, sóc de Sabadell de tota la vida i tinc 25 anys. He estat uns anys estudiant fora a França, Alemanya i Suïssa i fa pocs mesos vaig tornar a casa per preparar un viatge d’un any en bicicleta cap a l’Àsia. Aquesta idea va néixer gràcies a l’Àlex, un molt bon amic també de Sabadell que em va proposar ja farà uns anys emprendre un viatge cap a orient per tal de conèixer altres cultures i formes de vida i construir ponts entre elles. Jo sempre havia volgut conéixer els països que conformen la ruta de la seda, en especial Turquia, l’Iran, l’Uzbekistan o el Kirguistan entre d’altres, però no se m’havia acudit fer-ho en bicicleta i quan m’ho va comentar se’m va obrir un nou món i vaig decidir que ho faria! La idea era fer-lo plegats començant a principis del 2023, però per una sèrie de motius no ha estat possible. Tot i així, em faria molta ilusió si l’Àlex es pogués unir en algun moment del viatge o compartir alguns quilòmetres plegats com ja vam fer per Suïssa durant uns dies. Respecte al viatge, l’única condició que ens vam posar va ser que el nostre mitjà de transport seria una bicicleta i el nostre combustible les nostres cames. I segueix igual la cosa. Tinc intenció de fer tot el que pugui en bicicleta i fer veure que és un mitjà de transport perfectament vàlid per viatjar i que et permet connectar molt més amb la gent i l’entorn dels llocs per on passes.

Em mouen les llengües, l’antropologia i la música i m’apassiona la geografia i la gastronomia, així que aquest projecte és una forma d’unir tots aquests mons en un mateix projecte personal que d’entrada faig per a mi però que també vull compartir de forma altruista amb aquelles persones que puguin estar interessades. Per això va sorgir també l’idea del blog. D’una banda, vull fugir de l’immediatesa de les xarxes socials, en especial Instagram, i d’haver de compartir coses regularment. També he descartat YouTube per les mateixes raons i perquè suposa molta feina i haver de carregar amb molts més aparells electrònics dels que realment necessito. D’altra banda, m’encanta seure i escriure el que penso i sobre com em sento, sobretot si disposo de temps i no tinc altres obligacions. Per això vaig decidir que el que tenia més sentit per a mi era escriure un blog on poder plasmar les meves vivències i emocions d’una forma més detallada i estructurada. Per tal de poder compartir les meves reflexions sobre el que vaig vivint sense la pressió de les xarxes socials.

També vaig decidir el blog perquè m’agradaria continuar teixint xarxa a d’altres racons del món com les Amèriques o fins i tot l’Àfrica, ja sigui en bicicleta o per altres mitjans. Però ho considero un projecte obert i de vida que ja veurem com va cristal.litzant. Per ara, tinc moltes ganes de començar aquesta aventura i cal dir que tenir alguns referents ha fet les coses més fàcils per tal de poder concebre un projecte com aquest. És cert que avui en dia qualsevol persona pot veure un vídeo a YouTube o una pel.lícula a Netflix sobre algun viatger en bicicleta (probablement alemany) i que li serveixi com a motivació. Però és ben cert que les nostres realitats son ben diferents i que tenir algun referent més proper i amb el que poder sentir-te més identificat ajuda encara més. I és per això que el cas d’en Raimon va tenir una importància tan gran al principi. Ell ha voltat per tot el món i és una persona propera que ho comparteix de forma desinteressada al seu web bicicletaimanta.cat que us recomano encaridament. Posteriorment, altres viatgers m’han seguit inspirant en la mateixa direcció i en l’apartat Altres Webs ho explico amb més detall per aquells que vulguin tenir alguna referència més. Animeu-vos sense por a fer realitat els projectes que us inspiren i motiven, que només tenim una vida i cal gaudir-la i aprofitar-la al màxim!

Res més, donar les gràcies a tothom qui m’ha donat suport i s’ha interessat pel viatge, especialment als meus pares, amics i a l’Ari. Gràcies per estar sempre a prop meu i animant-me per seguir endavant!