{"id":918,"date":"2022-12-17T14:17:01","date_gmt":"2022-12-17T14:17:01","guid":{"rendered":"https:\/\/bicixarxa.org\/?p=918"},"modified":"2023-02-07T23:02:02","modified_gmt":"2023-02-07T23:02:02","slug":"ruta-iniciatica-per-les-comarques-valencianes-assaig-general","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bicixarxa.org\/?p=918&lang=ca","title":{"rendered":"Ruta inici\u00e0tica per les comarques valencianes: Assaig general"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Abans de marxar cap a l’est volia plasmar la ruta que vaig fer per les comarques valencianes igual que vaig fer amb la\u00a0ruta per It\u00e0lia<\/a>\u00a0de l’estiu. D’entrada per poder recordar-ho jo d’aqu\u00ed un temps i veure com va anar la primera prova que vaig fer amb tot l’equipatge, per\u00f2 tamb\u00e9 com a agra\u00efment a les persones que m’han ajudat i m’han acollit en aquesta primera aventura.<\/p>

Dit aix\u00f2, la idea inicial era baixar amb tren fins Val\u00e8ncia i des d’all\u00e0 comen\u00e7ar a pedalar cap a l’interior de les comarques valencianes, continuar per Albacete, creuar la serra de Cazorla i baixar cap a Ja\u00e9n i encara m\u00e9s fins al poble dels meus tiets prop d’Antequera. Em feia ilusi\u00f3 fer aquesta ruta d’entrada per veure els meus tiets i passar uns dies amb ells que feia molt que no els veia. D’altra banda, tamb\u00e9 em venia molt de gust creuar la serra de Cazorla perqu\u00e8 tothom me n’ha parlat meravelles. I per \u00faltim la “via verde del aceite” passat Ja\u00e9n tamb\u00e9 em cridava l’atenci\u00f3 perqu\u00e8 travessa pobles molt bonics com Zuheros. Al final no va poder ser, tant el temps com la inefici\u00e8ncia del transport p\u00fablic, sobretot de la Renfe, van fer que hagu\u00e9s de canviar la ruta i inventar-me’n una de nova. Per la zona de Val\u00e8ncia tamb\u00e9 havia de ploure per\u00f2 no arribarien les tempestes que creuaven Cazorla i la zona d’Andalusia. A continuaci\u00f3 us explicar\u00e9 amb detall com va anar tot plegat.<\/p>

El dissabte 4 de desembre vaig preparar-ho tot per marxar d’hora diumenge 5 des de Sabadell i poder agafar aix\u00ed l’\u00fanic tren regional de Barcelona a Val\u00e8ncia on poder portar la bici amb les alforges sense haver de desmuntar-la i guardar-la en una bossa. Com ja he dit abans, la Renfe no ho posa gens f\u00e0cil si vols viatjar amb la bici, sembla que t’obliguin a agafar el cotxe o a volar. Sembla que no coneguin com funciona a d’altres pa\u00efsos europeus com Alemanya, Su\u00efssa o \u00c0ustria on \u00e9s molt f\u00e0cil pujar la bici al tren per fer llargues dist\u00e0ncies. Per no parlar de les estacions de tren on per poder passar les m\u00e0quines per validar el tiquet has de desmuntar les alforges cada vegada o dels ascensors on una bici no hi cap f\u00edsicament. Vaja, una odisea res m\u00e9s comen\u00e7ar i a les 7 del mat\u00ed, per\u00f2 ho vaig aconseguir gr\u00e0cies als meus pares, va anar de poc.\u00a0<\/p>

\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Al tren cap a Barcelona<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’odisea va continuar a Barcelona per anar de la pla\u00e7a Catalunya a Sants. Una vegada al tren direcci\u00f3 Val\u00e8ncia i amb la bici ja dins vaig poder descansar. M’esperaven 5 llargues hores de trajecte.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A l'estaci\u00f3 de Sants<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En arribar a Val\u00e8ncia vaig fer una volta pel centre amb la bici i despr\u00e9s vaig passar a buscar les claus de casa la Maria a la seva germana. Vaig contactar amb la Maria per\u00a0Warmshowers<\/a>, una plataforma incre\u00edble que connecta ciclistes d’arreu del m\u00f3n de forma desinteressada per tal de compartir experi\u00e8ncies. Va acceptar acollir-me a casa seva i aix\u00ed va ser. Ella havia marxat d’excursi\u00f3 durant el dia i ja m’havia comentat que arribaria tard. Jo vaig decidir pujar bici i alforges tot sol fins el segon pis per unes escales estretes. Em servir\u00e0 de cara a futures experi\u00e8ncies vaig pensar. I despr\u00e9s de molt suar i amb els bra\u00e7os molt cansats vaig pujar-ho tot. Ella va arribar una estona despr\u00e9s i va flipar. Em va caure genial des del comen\u00e7ament i vam parlar de mil coses. T\u00e9 projectes molt interessants per tal de promoure la bicicleta com a mitj\u00e0 de transport i com a vehicle integrador per persones migrants.\u00a0Gr\u00e0cies per tot i pel sopar Maria, te’n dec una!\u00a0<\/span>Per la nit vaig modificar la ruta del dia seg\u00fcent seguint els consells de la Maria i desviant-la per l’Albufera per veure-la tota inundada i va ser tot un \u00e8xit.<\/span>\u00a0<\/span>Dilluns 5 a la sortida de Val\u00e8ncia em vaig trobar la C\u00e9cile, una dona holandesa d’uns 60 anys que estava\u00a0 recorrent Espanya i les seves vies verdes. Li fotia m\u00e9s canya que jo i em va cansar for\u00e7a sent el primer dia, per\u00f2 sempre s’agraeix la companyia i el bon rotllo. Espero que li vagi genial! Ella seguia baixant per la costa i jo em vaig desviar cap a l’interior direcci\u00f3 Alzira, Carcaixent i acabant a X\u00e0tiva.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Enmig de l'Albufera<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com s’anava fent tard, vaig decidir acampar poc despr\u00e9s de X\u00e0tiva prop d’un camp de tarongers, i quan ja tenia la tenda de campanya muntada va comen\u00e7ar a plovisquejar i vaig haver de sopar cous-cous fred dins la tenda que sempre et salva de qualsevol embolic. Va continuar plovent durant tota la nit i cap all\u00e0 les 2 em va despertar m\u00fasica de parkineo que no venia de gaire lluny. Per sort van plegar una hora m\u00e9s tard o aix\u00ed, per\u00f3 la pluja no va parar. Al mat\u00ed seg\u00fcent tenia un dilema: o seguir acampant amb el risc que em vei\u00e9s alg\u00fa o marxar cagant llets. Vaig optar per la segona, per\u00f2 sota la pluja la tenda va acabar xopa del tot. Per sort la resta de coses no es van mullar i em van facilitar la feina. Vaig decidir posar la tenda en bosses d’escombraries i tirar cap a l’estaci\u00f3 de X\u00e0tiva per veure qu\u00e8 feia amb el viatge.\u00a0<\/span><\/p>

Aquell va ser el punt cr\u00edtic, el moment de prendre una decisi\u00f3. All\u00e0 vaig adonar-me de la previsi\u00f3 de pluja i tempestes que hi havia pels propers dies a Cazorla i despr\u00e9s d’enfadar-me amb la gent de l’estaci\u00f3 de X\u00e0tiva per no deixar-me pujar la bici a cap tren que an\u00e9s cap a Albacete, vaig decidir replantejar la ruta i descobrir les comarques de l’interior de Val\u00e8ncia. Confirmat, pujar la bici al tren a Espanya \u00e9s un maldecap.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Nova adquisici\u00f3 per millorar l'aerodin\u00e0mica<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Havia de trobar on dormir i acampar no era un opci\u00f3 amb la tenda xopa com estava.    El problema era que a les comarques de l’interior de Val\u00e8ncia no hi ha casi ning\u00fa actiu a les aplicacions on gent s’ofereix a acollir a viatgers com Couchsurfing, Trustroots o Warmshowers. Aix\u00ed que tocava buscar hostals i passar per caixa. Al ser temporada baixa, per\u00f2 alhora caure en pont, l’oferta era escassa. Vaig trobar l’\u00fanic hostal disponible relativament a prop a Moixent, l’Hostal la Batuta. La veritat \u00e9s que em va salvar la vida i la dona que el portava em va deixar estendre la tenda xopa al pati de casa dels seus pares. A l’habitaci\u00f3 vaig estendre-ho tot tamb\u00e9 perqu\u00e8 s’aireg\u00e9s i vaig marxar a sopar a l’\u00fanica taverna oberta de tot el poble aquella nit. Vaig aprofitar la tarda per escriure a gent d’Ontinyent, Alcoi i Gandia, per\u00f2 nom\u00e9s va haver-hi sort amb la darrera.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Quadre de Dal\u00ed a l'Hostal la Batuta de Moixent<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quedava una etapa massa llarga si volia arribar a Gandia al dia seg\u00fcent, aix\u00ed que vaig decidir fer una parada intermitja a Ontinyent on vaig reservar una casa rural al bell mig del centre hist\u00f2ric, la Casa de la Vila. Com sabia que m’esperava una etapa for\u00e7a curta al dia seg\u00fcent, tot i que amb un port de bon mat\u00ed, vaig aprofitar per dormir molt i llevar-me amb la calma. Vaig anar a recollir la tenda que ja estava for\u00e7a menys mullada i vaig posar rumb cap a Ontinyent. M’esperava un port amb pendents constants entre el 8 i el 10% per comen\u00e7ar el dia, per\u00f2 com sempre passa quan puges, les vistes valen la pena i el paisatge t’ho recompensa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pujant pel port cam\u00ed a Ontinyent<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s dels boscos de pins van arribar els camps de vinyes plens de conills i \u00e9s que en aquesta zona de Val\u00e8ncia es fa molt de vi. Tocava seguir pujant fins Fontanars dels Alforins i despr\u00e9s una llarga baixada fins Ontinyent. Abans d’anar cap al centre d’Ontinyent vaig decidir anar al Pou Clar, una zona de pous naturals preciosa i molt tranquila en aquesta \u00e8poca de l’any. Vaig plantejar l’opci\u00f3 d’anar a Bocairent per\u00f2 es feia fosc massa d’hora i hagu\u00e9s estat un error tot i que \u00e9s un poble preci\u00f3s. Hi ha una pujada infernal i la ruta del dia seg\u00fcent fins la platja ja era suficientment llarga.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pou Clar a Ontinyent<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Vaig deixar la tenda estesa al menjador de la casa que estava buida i era tota per a mi, i mentre estava sota la dutxa vaig escoltar una banda i el so inconfusible de la dol\u00e7aina. Eren les festes de la pur\u00edssima d’Ontinyent i hi havia m\u00fasica i balls de figures i gegants al carrer. Vaig fer la dutxa a tota velocitat i vaig baixar al carrer a seguir la festa. Va ser molt maco, sobretot veure les dol\u00e7aines en el seu habitat natural, veure la gent ballar i passar-s’ho b\u00e9. Quan va acabar tot plegat vaig anar a sopar a un restaurant xin\u00e8s perqu\u00e8 em venia molt de gust menjar \u00e0nec fregit i vaig acabar ple com mai.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L'\u00e0nec fregit que tant havia trobat a faltar<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Vaig fer una volta nocturna pel centre hist\u00f2ric d’Ontinyent, per\u00f2 calia anar a dormir d’hora perqu\u00e8 al dia seg\u00fcent tocava una etapa llarga fins la platja a casa l’Aina que va acceptar acollir-me.\u00a0<\/span>Al dia seg\u00fcent em vaig llevar ben d’hora, per\u00f2 no tenia esmorzar i trobar un forn obert va ser tota una odisea essent festa. Mentre buscava un forn em vaig creuar amb ni m\u00e9s ni menys que 5 gats negres, per\u00f2 jo m’ho vaig prendre com un senyal que tot aniria b\u00e9 aquell dia.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
5 gats negres per comen\u00e7ar el dia amb bon peu<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Amb la panxa plena tocava pujar cap a Alfarras\u00ed i la boira va fer acte de pres\u00e8ncia. A la sortida d’Ontinyent, les vistes de la serra de Mariola pel mat\u00ed eren espectaculars.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Serra de Mariola al fons i el sol que vol sortir<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A<\/span> l’arribar a Bell\u00fas tocava desviar-se per un pista cap a la Cova Negra direcci\u00f3 el Genov\u00e8s. Uns ciclistes de VTT ja m’havien advertit que era m\u00e9s aviat una pista de senderisme i que an\u00e9s amb compte, i efectivament ra\u00f3 no els faltava. Estava tot ple de pedres grosses i a m\u00e9s a m\u00e9s es va posar a ploure, per\u00f2 amb calma amb aquesta bici tot \u00e9s possible. Tocava seguir pujant fins Barxeta i amb la missi\u00f3 impossible de trobar un lloc on dinar un dia festiu. Despr\u00e9s de preguntar a v\u00e0ries persones, em van dir que l’\u00fanica opci\u00f3 era el restaurant del poliesportiu cam\u00ed de Simat de la Valldigna. Em van sablar 7 euros per un entrep\u00e0 i una aigua gran, per\u00f2 amb la panxa plena i carregat d’aigua vaig comen\u00e7ar l’ascens del port entre Barxeta i Simat. Un ascens tranquil i sense tr\u00e0nsit amb pendents entre el 5 i el 8%.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Dalt del port amb un company ciclista<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les vistes eren precioses i la baixada molt llarga fins Simat. All\u00e0 vaig decidir anar a veure el monestir de Santa Maria de la Valldigna i el que em vaig trobar em va deixar bocabadat.\u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El majestu\u00f3s monestir de Santa Maria de la Valldigna <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El fet que estigui en ruines el fa encara m\u00e9s misteri\u00f3s. Us recomano anar-hi si esteu per la zona perqu\u00e8 les fotos no fan just\u00edcia a l’atmosfera que es respirava al voltant del monestir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Arcs flotants al monestir de Santa Maria de la Valldigna<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s del monestir tocava seguint baixant per Tavernes de la Valldigna, que \u00e9s el poble on es fa el Festivern, cap a la platja, concretament a Xeraco que \u00e9s on vivia l’Aina. A ella li encanta l’antropologia, de fet l’ha estudiada, i la m\u00fasica tradicional d’arreu del m\u00f3n, sobretot la balc\u00e0nica i em va dir que aprofiti el viatge per descobrir la m\u00fasica tradicional dels balcans que \u00e9s preciosa. Vam estar parlant molta estona per\u00f2 tocava anar a dormir d’hora que al dia seg\u00fcent tocava matinar. Tot i ser Val\u00e8ncia una ciutat gegant i amb molta gent disposada a acollir viatgers, ning\u00fa em va poder acollir la nit seg\u00fcent, aix\u00ed que vaig decidir donar la ruta per finiquitada i fotre el camp perqu\u00e8 tant la tarda del dia seg\u00fcent com l’endem\u00e0 havia de ploure molt. Per aix\u00f2 vaig decidir agafar el tren regional cap a Barcelona de l’endem\u00e0 que sortia a les 4 de la tarda. Aix\u00f2 significava que m’havia de llevar d’hora per tal d’arribar a Val\u00e8ncia abans de les 4 i m’esperaven 70 quil\u00f2metres. <\/p>\n

Vaig sortir d’hora pel mat\u00ed per les marjals direcci\u00f3 Cullera on vaig fer una parada t\u00e8cnica per esmorzar com D\u00e9u mana. Despr\u00e9s vaig continuar cap al nord per l’Albufera de nou que estava encara m\u00e9s maca que a l’anada. Varis camins estaven tallats degut al fet que estava inundada, per\u00f2 sempr\u00e9 hi ha un cam\u00ed per arribar als pobles m\u00e9s grans.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L'Albufera i la seva calma<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tocava fotre-li canya als pedals per tal d’arribar a Val\u00e8ncia i una parella d’avis en bici el\u00e8ctrica que em van avan\u00e7ar arribant a Val\u00e8ncia va ser la motivaci\u00f3 que em faltava. Vaig arribar a l’estaci\u00f3 de Val\u00e8ncia abans del previst, per\u00f2 malhauradament <\/span>no vaig aconseguir avan\u00e7ar-me a la pluja que va venir a saludar-me els darrers quil\u00f2metres. A l’estaci\u00f3 del nord de Val\u00e8ncia tot era un caos perqu\u00e8 hi havia una pila de trens amb retard i les cues eren immenses. Per sort, el meu regional va ser puntual i en “nom\u00e9s” 6 hores vaig arribar a Barcelona a les deu de la nit. Nom\u00e9s quedava agafar un altre tren i arribar a Sabadell.<\/span><\/p>\n

Tot i haver hagut de canviar la ruta a mig cam\u00ed i haver-la hagut d’escur\u00e7ar, crec que vaig prendre la decisi\u00f3 correcta. Va ploure molt\u00edssim pel sud i tot i que la intenci\u00f3 era provar tot el material, incl\u00f2s el de pluja, ja vaig tenir l’ocasi\u00f3 per fer-ho. Tampoc cal ser masoquista i ja tindr\u00e9 molts dies de pluja durant el viatge cap a l’orient lluny\u00e0. Em dono per satisfet i estic molt content de com ha anat tot plegat. M’he sentit molt c\u00f2mode sobre la bici i for\u00e7a b\u00e9 a nivell f\u00edsic, aix\u00ed que poc m\u00e9s puc demanar. Ara toca revisar inventari i organitzar millor les alforges, tot i que aix\u00f2 anir\u00e0 evolucionant constantment a mesura que faci m\u00e9s quil\u00f2metres sobre la bici.<\/span><\/p>\n

La veritat que ha estat una gran idea fer aquest viatge previ a marxar lluny. Aix\u00ed he pogut provar casi tot el material i m’ha servit per adonar-me’n del que pugu\u00e9s faltar. La majoria de material tot un \u00e8xit, veurem si n’opino el mateix d’aqu\u00ed uns mesos. I la bicicleta un espectacle. Amb moltes ganes de comen\u00e7ar aquesta nova aventura i de veure m\u00f3n.<\/span><\/p>\n

Fins aviat!<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Abans de marxar cap a l’est volia plasmar la ruta que vaig fer per les comarques valencianes igual que vaig fer amb la ruta per It\u00e0lia de l’estiu. D’entrada per poder recordar-ho jo d’aqu\u00ed un temps i veure com va anar la primera prova que vaig fer amb tot l’equipatge, per\u00f2 tamb\u00e9 com a agra\u00efment a les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1073,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,18,17],"tags":[],"class_list":["post-918","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bicixarxa_ca","category-eurasia","category-viatges","entry entry-center"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/918","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=918"}],"version-history":[{"count":267,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/918\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2783,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/918\/revisions\/2783"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=918"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=918"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bicixarxa.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=918"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}